La intercomprensió
La intercomprensió (IC) fa referència a la comunicació que s'estableix entre parlants que s'expressen en llengües diferents, generalment cadascun d'ells en la seva llengua materna o en una altra que domina, però que alhora són capaços d'entendre la llengua de l'altre.
Aquesta manera antiga i natural de comunicació i comprensió recíproca entre parlants de llengües diferents va propiciar, a finals del segle XX, el naixement d'una nova metodologia didàctica en l'àmbit de l'ensenyament -aprenentatge de llengües, primer als països escandinaus i posteriorment entre les llengües romàniques. Actualment professors, acadèmics i investigadors treballen per difondre-la àmpliament.
L'objectiu de l'ensenyament de llengües estrangeres és desenvolupar diferents competències en l'aprenent, entre d'altres, la competència de "comprensió", val a dir, la capacitat de comprendre el que sent i el que llegeix en una llengua diferent de la seva. En la didàctica d'idiomes, els "enfocaments plurals" - dels quals la intercomprensió forma part - potencien la comunicació plurilingüe i proposen activitats que impliquen diverses llengües i cultures simultàniament. En IC, l'estudiant, a partir dels coneixements que té de la pròpia llengua materna, assoleix la capacitat de comprendre textos escrits i orals en altres llengües, per a ell desconegudes, que pertanyen a la mateixa família lingüística que la seva (per exemple, les llengües germàniques o romàniques.)
Molts professors d'idiomes veuen la intercomprensió com un trampolí cap a l'aprenentatge de la(les) llengua(es) meta: el desenvolupament de competències receptives (la comprensió oral i lectora), sovint facilita que l'estudiant aprengui a parlar i escriure en altres llengües amb més facilitat i eficàcia.
La intercomprensió pot esdevenir una autèntica pràctica lingüística. En una conversa oral entre dues persones que no comparteixen la mateixa llengua, cadascuna d'elles pot parlar en la seva llengua perquè sap que serà compresa per l'altra. Aquesta "comprensió mútua" genera un ambient de comoditat entre els interlocutors i evita l'ús d'una llengua vehicular. En el cas de la llengua escrita, on els interlocutors disposen de més temps per donar sentit a un text, la comprensió és una capacitat que mereix ser valorada i practicada, independentment del mitjà que s'esculli per a fer-ho (llibres, fulletons, correus electrònics, rètols...). Mitjançant la intercomprensió lingüística es poden adquirir i millorar habilitats receptives en llengües mai estudiades ni apreses.
La intercomprensió és una manera ètica i justa de comunicar-se, respectuosa amb la diversitat lingüística i cultural. És, sens dubte, una interessant via de comunicació entre els europeus d'avui i del demà, però també entre ciutadans arreu de les fronteres d'Europa.